Veneçuela devalua el bolivar

La mala situació econòmica ha obligat a Hugo Chávez a devaluar el bolívar. El nou canvi serà de 2,60 bolivars per dòlar (en la actualitat és de 2,15). Però aquest tipus de canvi, només s'aplicarà a les importacions dels bens de primera necessitat. Les altres importacions es faran a un canvi de 4,30 bolívars per dólar. Aquesta devaluació augmentarà la taxa d'inflació que ara és del 25%, i s'ha d'entendre com una mesura desesperada per augmentar els ingressos en bolívars de les exportacions de petroli.

L'economia USA perd 85.000 llocs de treball el mes de desembre

Els mercats estaven avui pendents de la publicació de les xifres d'ocupació als EEUU del darrer mes de desembre. Les expectatives dels analistes eren que durant el mes de desembre, l'economia americana aconseguiria crear 10.000 llocs de treball nous. Els resultats però han anat en una altra direcció i la xifra resultant ha estat que el mes de desembre s'han destruit 85.000 llocs de treball menys.

Això suggereix que una recuperació vigorosa encara està llunyana. Les pressions sobre la Fed per no modificar els tipus d'interés augmenten. Lo mateix podríem dir del manteniment dels estímuls fiscals.

Simon Johnson creu que el pitjor encara no ha arribat

Simon Johnson, que fou economista en cap del FMI, en l'etapa de Rodrigo Rato, i un dels crítics més importants sobre la forma en la que la Reserva Federal ha acudit al rescat de Wall Street, declara en aquesta entrevista que el pitjor encara a d'arribar. Segons el seu parer, els grans bancs (malgrat haver restringit el crèdit) estàn assumint massa risc, cosa que també ha alarmat al BIS que ha convocat als responsables dels bancs centrals i dels bancs més importants per examinar la qüestió. Una novetat en les declaracions de Johnson rau en el fet que la propera crisi es podria extendre per alguns païssos emergents inclós la Xina.

S'estigui o no d'acord val la pena coneixer els arguments que exposa Simon Johnson. D'altra banda s'haurà d'estar atent al discurs que pronunciarà Paul Krugman en la recepció del Nobel. Un discurs que porta el nom de "crisi" de tó no gaire optimista i que donarà bastant que parlar.

A continuació va el link del video amb les declaracions de Simon Johnson http://www.youtube.com/watch?v=RLKuXwisOrc&feature=player_embedded

Algunes estadístiques

L'index de sentiment econòmic elaborat per la Comissió Europea, es va situar el mes de novembre en 91.3, dos punts i mitg per sobre el valor del mes d'octubre, encara que per sota de la seva mitjana històrica, indicant la progressió iniciada el mes de març quan va assolir el seu nivell mínim. Però, al mateix temps, Eurostat ha fet públic avui dijous que les vendes minoristes varen baixar un 1,2% respecte al mes d'octubre. En termes anyals, això representa una caiguda del 4%.

Dues estadístiques un tant contradictòries que reflexen l'incertessa que encara domina sobre la recuperació econòmica. Mentrestant, l'euro va deprecint-se poc a poc en relació al dòlar. No és una mala notícia tenint en compta que l'apreciació del dòlar actúa de fré al creixement dels preus de les matèries primes. Malgrat l'onada de fret que fa a tot l'hemisferi nord, el preu del petroli avui està baixant lleugerament,

Agregats monetaris

El BCE ha publicat fa uns dies l'evolució dels diferents agregats monetaris en el mes de novembre de 2009. La novetat d'aquesta estadística rau en el comportament dispar dels diversos agregats monetaris. En efecte, mentres M1, ha crescut de novembre de 2008 a novembre de 2009 un 12,6%, M3 ha baixat un 0,2%. Aquesta és la primera vegada que aquesta magnitut ha tingut un creixement negatiu des de la creació del BCE. El creixement de M1 (diner físic més dipòsits a la vista menys dipòsits de les entitats de crèdit al BCE) reflexa la política expansiva del BCE en el darrer any i la política de les entitats de crèdit per captar dipòsits a la vista. En canvi, el decreixement de M3 indica una reducció de les disponibilitats líquides en el conjunt del sistema. La disparitat en l'evolució de les magnituts monetàries posa així de relleu, que a partir de la consitució de dipòsits a la vista, el diner deixa de circular (es guarda d'una forma o altre) amb lo qual part dels esforços del BCE per aconseguir que les seves polítiques acabin normalitzant la situació dels mercats crediticis queda bloquejada. Això, no vol dir, que la política del BCE sigui un fracás absolut. L'evolució del crèdit, es a dir, la restricció creditícia que s'observa no és més acusada qu'en altres crisis, si bé la magnitut d'aquesta crisi és més aguda que en episodis passats.

La pregunta més important és: qué pasarà quand el BCE comenci a retirar les mesures de suport al sistema creditici. No seria estrany si la recuperació mostra signes de feblessa i els preus no mostren un creixement significatiu que els tipus d'interés no es modifiquessin fins el 2011.

Previsions per l'any 2010

No hi ha acord sobre quan començara la recuperació a Espanya, si bé la gran majoria estima que serà al llarg del 2010. El govern, el més optimista, creu que el creixement del darrer trimestre del 2009 ja serà proper a zero, amb un creixement positiu a partir del primer trimestre del 2010, mentres que altres analistes el sitúen a meitats de l'any. Com que totes les previsions admeten un marge raonable d'error no té gaire importància el moment a on es pugui situar la represa del creixement, especialment quand tothom està d'acord que la tasa de creixement serà molt baixa i que en el millor dels casos no es començarà a crear ocupació fins a finals d'any.

El canvi de tendència en la pauta de creixement, especialment després de sis trimestres consecutius de caiguda del PIB, s'espera que vingui de la mà del sector exterior i del consum familiar. Es posible que això succexi en els dos primers trimestres, a causa de que la pujada del IVA motivi a adelantar algunes compres a les famílies, especialment de vehicles i altres bens de consum durador. Però, a partir de juliol és posible que es produexin algunes caigudes en aquesta variable, ja que el creixement de la renda disponible de les famílies en l'actual fase de recuperació econòmica serà molt petita.

Un punt important, però, consisteix en la magnitud de l'efecte del sector exterior sobre l'economia espanyola. Part de les previsions estàn fetes en un moment en el que hi havia certa confiança en una recuperació, encara que modesta, però sostinguda de l'economia europea. Ara bé, a causa de una disminucions delsimportants  estimuls un cert pessimisme ha envaït algunes economies, amb la possibilitat de que es produeixi una recaiguda en la recessió. Aixcò, trastocaria algunes de les previsions actuals, ja de per sí minces.

D'altra banda, a partir del 2010, veurem a les nostres Administracions atrapades entre reduir despesses i augmentar els impostos per intentar controlar l'evolució del dèficit i no alarmar en excés els mercats financers. Encara que el déficit públic serà significatiu, el seu paper compensador de la caiguda de la demanda privada serà necessariament menor que el d'aquest any.

També, l'any 2010 serà un any molt difícil per a la banca i les caixes d'estalvis, especialment per aquelles entitats que tenen una gran exposició al sector inmobiliari. La morositat seguirà augmentat, al mateix temps que les anomenades rserves genèriques coneixeràn s'extingiràn totalment. La nova morositat tindrà que ser finançada amb càrrec als guanys de l'exercici o del capital de les entitats. La situació és més complicada en la mesura que l'ajust en el preu de la vivenda encara està per realitzar-se totalment i una baixada en el valor dels pisos (necessària per reanimar el sector) tindria efectes directes en el stock de vivendes en poder de les entitats financeres i podria provocar pèrdues de unacerta importància. Segurament, hi ha que tenir en compta el stock de vivendes en poder de les entitats financers per comprendre com els preus de la vivenda només mostra unes baixades modestes.

Finalment, hi ha que tenir en compta, que a meitats del 2010 el BCE retirarà la seva política de proporcionar liquidessa a granel a les entitats de crèdit, lo qie provocarà que el crèdit que donin les entitats continui essent a comptagotes, lo qual incideix de forma negativa sobre les petites i mitjanes empresses que continuaràn enfrontant-se a un exercici molt difícl.

Tots aquests elements apunten a que la sortida de la crisi serà molt gradual i que ens podriem encara trobar amb alguna sorpresa desagradable a la volta de la cantonada.

La història no sempra és agraïda amb els innovadors. Per exemple, ni Wan, la primera empresa que va desenvolupar un processador de textes, ni Lotus que va desenvolupar la primera fulla de càlcul, vàren poder resistir la competència del sistema operatiu i les aplicacions de Microsoft. Només la fidelitat dels seus usuaris, en l'etapa que Microsoft quasi-monopolitzava el mercat, va permetre a Apple sobreviure al predomini de l'empresa de Bill Gates i dels anomenats clons d'IBM PCs. Vist en la perspectiva d'avui, hagués estat una gran pèrdua que Apple hagués desaparegut en aquella etapa. De fet, l'Apple I, desenvolupat per Steve Woozwak, l'any 1976, i del qual només es varen vendre 200 unitats, es  considerat el primer ordinador personal, si bé no és fins un any després quan surt el model Apple II que incorpora un monitor quand es podria parlar d'un ordenador personal tal com l'entenem avui.

El model Apple II va vendre fins l'any 1993 quatre milions d'unitats. Però en el camí varen apareixer nous productes i noves innovacions. Els Macintosh varen ser els primers ordinadors que varen fer un ús eficient del ratolí i de les icones que han simplificat enormement l'ús de l'ordinador per a la gent corrent. No obstant, el fet que Apple no donés llicències a altres fabricants d'ordinadors i que els seus canals de vendes fossin molt restringits va provocar que durant molts d'anys els seus comptes presentessin nombres vermells i de fet no és fins l'any 1996 quand la companyia torna a tenir guanys amb la seva gama d'ordinadors i-Mac que incorporen un disseny totalment novedós al eliminar la típica torre. Posteriorment amb productes com l'iPod o l'iPhone s'ha convertit en una de les estrelles de les noves tecnologies.

A més dels seus productes que satisfàn les necessitats i emocions dels consumidors una de les claus del seu èxit ha estat la creació de les anomenades tendes Apple que representan aproximadament el 20% de totes les vendes. La resta procedeix del seu servei de vendes online i d'altres distribuidors autoritzats. El ganxo de les tendes Apple, apart del seu disseny, de la possibilitat de veure el que es compra, està en la capacitat tècnica dels seus empleats, capaços de resoldre totes les dubtes dels seus clients,

L'èxit de les tendes Apple ha empés a Microsoft a seguir el mateix camí, i aquest any ha inaugurat les seves dues primeres tendes seguint el model Apple, disseny i capacitat tècnica dels seus empleats. Però darrera de les similituts s'amaga una intenció de més calat. Com es sabut, Microsoft arrel de vendre conjuntament amb els seus sistemes operatius les distintes versions del programa internet explorer, s'ha vist sotmés a diversos expedients relacionats amb pràctiques no competitives. Això ha comportat que els fabricants de PCs i també de portàtils tinguin llibertat per incorporar qualsevol tipus de software qu'estimin convenient. Això ha fet que des de l'any 2004, internet explorer hagi passat d'una quota del 90% al 70% (A Europa encara és més baixa) o que Windows Media Player no vingui instalat en els aparells nous.

L'apertura de les tendes Microsoft permet a aquesta empressa en tant que venedor d'ordinadors personals instalar qualsevol software que dessitgi. Això ho ha aprofitat per llançar l'anomenat signature software collection que no tan sols incorpora el seu navegador sino tambè altres productes de la casa.

En aquest sentit, sembla que Microsoft vulgui reforçar la seva posició en el mercat, si bé el fet que el gruix de les seves vendes depén encara de que els fabricants d'ordinadors personals i de portàtils incorporin els seu sistema operatiu en els seus aparells fa que aquesta opció sigui més incerta. De fet un dels productes que ha tret els darrers anys, el sistema Windows mobile, per a telèfons mòvils té una quota de mercat relativament petita. Si les tendes Microsoft venen móvils li és fàcil incorporar aquest software. Però, la qüestió bàsica és: Quantes tendes fan falta per augmentar significativament aquesta quota? Els beneficis de vendre més software, compensa els costos? El temps dirà.