Deute públic i creixement

Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff que han estudiat els dos darrers anys les conseqüències de les crisis financeres sobre diverses variables així com els seus costos, varen presentar fa dues setmanas un article en el que també sobre dades històriques examinen les relacions entre el quocient deute/PIB sobre el creixement econòmic, d'una banda, i del mateix quocient sobre la inflació.

Les seves conclusions il·lustratives en un moment en que aquest quocient está augmentant molt sensiblement en molts de païssos son que quand el seu valor supera el 90% es produeix una caiguda molt sensible en la seva tasa de creixement. En concret comparant las taxes de creixement que tenien els païssos per distints valors d'aquest quocient el creixement mitg baixa dos punts, des d'un 3,7% a un 1.7%. El cas d'Itàlia seria un bon exemple, en la mesura que el creixement del seu quocient no li ha creat greus problemes de financement, sí sembla en canvi estar molt relacionat en la seva baixa taxa de creixement del PIB. Pels païssos emergents, l'umbral crític sembla situar-se en el 60%, en la mesura que bona part del seu endeutament representa deute externa.

En els païssos emergents, també hi ha una forta relació entre el creixement del quocient i la taxa d'inflació. A mesura que l'endeutament creix l'inflació augmenta sensiblement. No aixís en els païssos més desenvolupats, a excepció dels Estats Units.

El cas d'Espanya és curiós. Quan el seu nivell d'endeutament és molt baix (inferior a un 30%), la taxa de creixement es molt baixa un 1,6% anyal. Entre el 30 i el 60% augmenta sensiblement fins a situar-se en un 3,3%, per caure fins un 1,3%. Curiosament, quand el quocient prén un valor superior al 90%, la seva taxa de creixement remonta fins un 2,2%. Com que el període estudiat va de 1790 a 2009, per trobar al govern endeutat més enllà del 90% del valor del PIB hi ha que remontar-se molt enrera en el temps, quan les condicions econòmiques eren molt distintes de les actuals.

D'altra banda un problema que presenta aquest estudi és que només considera l'endeutament del govern central sensa tenir en compte el de les altres administracions o el del sector privat. Malgrat això, sembla evident que a partir d'un determinat nivell el creixement del deute, limita les possibilitats de creixement, lo qual en el seu torn limita les possibilitats de l'endeutament.