Previsions per l'any 2010

No hi ha acord sobre quan començara la recuperació a Espanya, si bé la gran majoria estima que serà al llarg del 2010. El govern, el més optimista, creu que el creixement del darrer trimestre del 2009 ja serà proper a zero, amb un creixement positiu a partir del primer trimestre del 2010, mentres que altres analistes el sitúen a meitats de l'any. Com que totes les previsions admeten un marge raonable d'error no té gaire importància el moment a on es pugui situar la represa del creixement, especialment quand tothom està d'acord que la tasa de creixement serà molt baixa i que en el millor dels casos no es començarà a crear ocupació fins a finals d'any.

El canvi de tendència en la pauta de creixement, especialment després de sis trimestres consecutius de caiguda del PIB, s'espera que vingui de la mà del sector exterior i del consum familiar. Es posible que això succexi en els dos primers trimestres, a causa de que la pujada del IVA motivi a adelantar algunes compres a les famílies, especialment de vehicles i altres bens de consum durador. Però, a partir de juliol és posible que es produexin algunes caigudes en aquesta variable, ja que el creixement de la renda disponible de les famílies en l'actual fase de recuperació econòmica serà molt petita.

Un punt important, però, consisteix en la magnitud de l'efecte del sector exterior sobre l'economia espanyola. Part de les previsions estàn fetes en un moment en el que hi havia certa confiança en una recuperació, encara que modesta, però sostinguda de l'economia europea. Ara bé, a causa de una disminucions delsimportants  estimuls un cert pessimisme ha envaït algunes economies, amb la possibilitat de que es produeixi una recaiguda en la recessió. Aixcò, trastocaria algunes de les previsions actuals, ja de per sí minces.

D'altra banda, a partir del 2010, veurem a les nostres Administracions atrapades entre reduir despesses i augmentar els impostos per intentar controlar l'evolució del dèficit i no alarmar en excés els mercats financers. Encara que el déficit públic serà significatiu, el seu paper compensador de la caiguda de la demanda privada serà necessariament menor que el d'aquest any.

També, l'any 2010 serà un any molt difícil per a la banca i les caixes d'estalvis, especialment per aquelles entitats que tenen una gran exposició al sector inmobiliari. La morositat seguirà augmentat, al mateix temps que les anomenades rserves genèriques coneixeràn s'extingiràn totalment. La nova morositat tindrà que ser finançada amb càrrec als guanys de l'exercici o del capital de les entitats. La situació és més complicada en la mesura que l'ajust en el preu de la vivenda encara està per realitzar-se totalment i una baixada en el valor dels pisos (necessària per reanimar el sector) tindria efectes directes en el stock de vivendes en poder de les entitats financeres i podria provocar pèrdues de unacerta importància. Segurament, hi ha que tenir en compta el stock de vivendes en poder de les entitats financers per comprendre com els preus de la vivenda només mostra unes baixades modestes.

Finalment, hi ha que tenir en compta, que a meitats del 2010 el BCE retirarà la seva política de proporcionar liquidessa a granel a les entitats de crèdit, lo qie provocarà que el crèdit que donin les entitats continui essent a comptagotes, lo qual incideix de forma negativa sobre les petites i mitjanes empresses que continuaràn enfrontant-se a un exercici molt difícl.

Tots aquests elements apunten a que la sortida de la crisi serà molt gradual i que ens podriem encara trobar amb alguna sorpresa desagradable a la volta de la cantonada.