Economia social de mercat

L'impuls reformista que es notava als inicis de la crisi sembla que perd embranzida davant dels simptomes de recuperació. Al final el veredicte sobre la crisi podria ser que aquesta va venir provocada per alguns problemes de regulació i gestió del risc que són les àrees a on es produeixen alguns avenços. Seria un error que el món no entengués que al costat dels errors del sistema financers també la crisi va ser provocada per errors dels mercats i, en general, per una excesiva desregulació a tots els nivells.

El mercat, sens dubte, és el millor mecanisme per assignar els recursos escasos, malgrat que l'existència d'externalitats, informació asimétrica, etc. pot fallar en les seves funcions. Però, precisament, perque és el millor mecanisme per asignar recusrsos escasos de que dispossem, el propi concepte de mercat es converteix en un bé públic, que requereix una decidida intervenció de l'estat per regular el seu funcionament i preservar els beneficis que pot proporcionar a tothom.

L'economia social de mercat parteix d'aquesta idea. Com deia Angela Merkel en la seva campanya electoral, el futur és tornar a les idees originals de l'economia social de mercat i això significa que "en l'economia social de mercat, l'Estat és sempre el tutor de l'ordre i de la nivellació social. Sensa, la brùxula  que dòna l'Estat en l'àmbit dels valors, un es perd en l política diaria". Per afegir més tard: "Encara que el model de l'economia social de mercat, està acreditat de sobres li cal una dimensió internacional".

Tota una reflexió sobre la globalització i com aquesta està incidint sobre el funcionament de les classes mitges o el valor de les petites i mitjanes empresses, que tant pés varen tindre, en el disseny de les modernes societats del benestar, que en les noves regles del joc van perdent la influència que tingueren en el passat.