Mercats secundaris i risc de fallida

Malgrat rebaixar el rating de la deuta sobirana greca al nivell A2, Moody's va donar ahir un respir al govern grec. Aquesta agència creu que el govern grec disposa en aquests moments de prou liquiditat per afrontar els pròxims pagaments. Per lo tant,  no feia falta com han fet les seves competidores Standard & Poor's i Fitch, rebaixar més el rating i declarar de fet a Grècia en estat de pràctica fallida, 

De moment, el govern grec podrà alenar tranquil durant aquestes festes i amb ell tota una sèrie de governs europeus (entre altres l'espanyol) que temen que una fallida de la deuta sobirana greca  podria desencadenar tota una sèrie d'atacs  sobre el seves deutes sobiranes.

En la gestació d'un atac contra una determinada deuta sobirana intervenen tot un conjunt de factors, començant pels ratings de les agències de  calificació. A cada rating li correspón una determinada probabilitat de fallida, es a dir que en algún moment de la vida dels títols de deuta sobrirana es deixin de pagar els interessos o el principal. Des de la calificació AAA que pràcticament redueix a zero aquesta probabilitat, cada rebaixa del rating presupossa un incrementar de la mateixa. 

Els canvis en els ratings o en el càlcul de probabilitats que fan els mercats financers sobre la posibilitat de fallida d'alguna emissió es reflexa primer de tot en els mercats de CDS. El CDS és el preu que té assegurar un títol determinat. Es a dir, el preu que paga un inversor per recuperar el valor nominal d'aquest títol en cas de fallida de l'emissor. Quan la probabilitat de fallida augmenta, lògicament augmenta el cost d'assegurar aquest títol. Però, i això és important, les variacions que experimenten les primes en els mercats de CDS es traslladen directament als mercats on es compren i venen aquestes emissions. Una pujada de la prima d'assegurar una determinada emissió es trasllada automàticament en una dismunció del preu dels ítols d'aquesta emissió que circulen pel mercat. En aquest sentit l'evolució del cost de les primes en els mercats de CDS determina el preu dels títols de deuta sobirana (i no a l'inrevés).

La baixada del preu d'un títol de deuta sobirana no és més que la reacció natural del mercat que ara exigeix un major rendiment davant del major risc de fallida del govern que les ha emés. 

Però tot això succeeix en mercats de segona mà (mercats a on es compren i venen títols que es varen emetre en una data passada), que en els cas dels mercats financers reben el nom de mercats secundaris. La trayectoria que segueix el preu d'un determinat títol sobirà en aquests mercats secundaris.condiciona l'emissivitat i  el preu de les nove colocacions. Per exemple, en la mesura que un títol que es va emetre fa una sèrie d'anys per un preu igual al del seu valor nominal de 100 i que ara cotitza a 95 faltant-li un any pel seu venciment, mostra que si el govern vol fer una emissió de deuta sobirana a un any, per cada 100 de nominal només en podrà cobrar 95. Si els volgués vendre a un preu més aslt no ho aconseguiria perque els inversors anirien als mercats secundaris i comprarien la deuta a un preu de 95, que promet al igual que la nova emissió pagar 100 al cap d'un any,

Per això són importants els mercats secundaris i val la possar atenció a lo que allí succeeix .Els preus que tenen els diferents títols de de deuta sobirana y la seva evoulció expressen la forma com els mercats financers anticipen el futur. Si el futur qu'anticipen es negre, els mercats secundaris ràpidament en prenen nota. Com que els mercats secundaris estàn oberts tots els dies, reflexen totes les informacions qu'arriben als mercats, i, per lo tant, estàn expossats a sofrir una gran volatilitat. Els títols d'un determinat país poden sofrir atacs en aquests mercats quand tots els inversors es volen vendre  els seus títols de deuta sobirana. En aquests casos les baixades de preus anticipen les dificultats que tindrà el país per emtere deuta i anticipen la seva probable fallida. Els argentins, per exemple, coneixen bé aquesta situacions i saben millor que ningú de quina manera els mercats secundaris anticipen amb uns messos d'antelació les grans fallides.