Per a mí, ensenyar economia no em crea grans problemes. Amb els anys he adquirit algunes habilitats, i després de desenvolupar un model no em costa gaire trobar alguns exemples que provin la seva utilitat. Una cosa distinta, però és observar un fenòmen econòmic, i encara que coneguis el model que l'explica, s'ha de donar una interpretació.
Un exemple d'això que dic ha passat avui. Els americans han donat a coneixer que la darrera setmana 457.000 persones s'han inscrit a les oficines corresponents per començar a cobrar el subsidi d'atur. Aquesta xifra és, aproximadament, menor en 10.000 persones a la que els analistes esperaven. Al mateix temps els preus dels bonos del tresor americà han baixat una mica de preu (especialment els que tenen el venciment a plaços més curts).
El fenòmen que tenim és una baixada de preu (lo que comporta un millor rendiment per l'inversor). Tractant-se de preus el model que necessitem es un model oferta-demanda. Perque en aquest model un preu baixi s'ha de produir el següent a) una major oferta, b) una menor demanda i c) una combinació de les dues anteriors.
I, a partir d'aquí, quina interpretació li donem? El problema és que n'hi podem donar varies, cada una d'elles amb una interpretació que contradiu l'altra.
Imaginem que la publicació de les inscripcions a les oficines d'atur i la baixada del preu dels bonos americans està relacionada. En aquest cas, podriem fer el següent raonament: Que hi hagi menys inscripcions de les previstes pot ser una senyal de que la recuperació està prenent forma i que en futur es podrien assolir taxes de creixement acceptables. Això implicaria una baixada de la demanda en el sentit de que els inversors fugirien dels bonos com a valor refugi per passar a invertir amb actius de més risc.
Però ara podem oferir una interpretació que va en sentit contrari. El déficit públic americà està desbocat i el president Obama ha prés la decissió d'enviar més tropes a l'Afghanistan. Això comporta a l'oferta actual de nbonos 30.000 milions de dolars més. Per tant, hi ha un augment de l'oferta que en el model oferta-demanda comporta una baixada del preu dels bonos. Per complicar la situació, els inversors poden sospitar que el govern pretén obtenir aquesta financiació a preus irrisoris. Per lo tant, una forma de augmentar el rendiment dels inversors consisteix en reduir la demanda. Això, també provocaria una baixada en el preu dels bonos.
La situació dels mercats i en especial l'evolució del deute públic fa temer que la segona interpretació sigui més probable que la primera, però si només ens fixem en una observació (el que ha succeït avui) no tenim prou evidència empírica per destriar entre les dos interpretacions que he explicat.
A mesura que passi el temps i recollint nova informació pot ser que arribem a trobar una explicació més precisa. Però, avui per avui, no podem. En els propers messos si podrem arribar a interpretacions més precisses. Si el govern americà creu que el defícit resultarà elevat i que le tendencia dels tipus d'interés serà a pujar, podriem veure com en les properes sortides al mercat canvia l'estructura dels venciments, guanyant pés en relació a la situació actual les emisions a terminis superiors als dos anys, podriem pensar que el govern es cura en salut davant de posibles pujades dels tipus d'interés. Al fi i al cap, el rendiment normal d'un bono (amb una taxa d'inflació del 2%) s'hauria de situar en torn del 4%. Vendes de bonos amb rendiments més petits representarien un estalvi pel govern. Però, la decisió tampoc es fàcil perque en la mesura que els tipus dels bonos a plaços més llargs son més cares que les fetes a terminis més propers, el primers anys de la seva sortida el canvi en els tipus representa un major pagaments per interessos, afegint pressió en aquest cas sobre el defícit.
Veritat que quand intentem analitzar la realitat amb els nostres models, la realitat es mé complicada del que sembla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada