dilluns, 14 de desembre del 2009

In memoriam: Paul A. Samuelson

Ahir diumenge va morir als 94 anys, Paul A. Samuelson, premi Nobel d'Economia de l'any 1970. Per una gran part dels economistes majors de 50 anys no cal explicar qui era. El seu texte, escrit l'any 1049,  era el manual de referència per iniciar-se en l'studi de l'economia, i encara que un texte sempra està associat amb un professor, m'he trobat molts colegues de païssos molt diveros que m'han dit vaig començar a interessar-me en l'economia a partir de la lectura del llibre de Samuelson. A través de successives edicions encara avui es venen 50 mil còpies,

Però, Samuelson no és ùnicament l'autor d'un llibre de texte famós. La seva obra perdigonetja per nombrosses àrees de l'economia (bens públics, comerç internacional, generacions encavalcades) de tal manera que l'economia moderna no seria la mateixa sensa alguna de les seves aportacions. Però per important que sigui la seva aportació a la lliteraura econòmica, no menys important és la seva tasca com a professor. Samuelson, també serà recordat per la seva aportació a l'establiment del MIT com un dels millors centres a on estudiar economia. La seva llista de deixebles és molt llarga, incloent un bon grapat de premis Nobel.

Però, malgrat que ha estat un dels autors que més va treballar per dònar un fonament mtemàtic a l'analisi econòmica, això no li va impedir que fós un bon comunicador. Economista d'orientació keynesiana, no va oblidar mai que l'economia és una ciencia social i que els seus resultats han de ser comunicats al gran públic. Fins al final, ha publicat regularment a la premsa. Els lectors de El País de los Negocios  varen gaudir fa poques setmanes el que haurà estat el seu darrer article.

 Interessat en la política, però sensa acceptar mai un càrrec, va assessorar al president Kennedy i al seu successor Johnson, mantenint-se sempra fidel al partit demòcrata.  Malgrat que avui ens lamentem de la seva mort, hi ha que reconeixer que és una gran sort poder arribar als 94 anys amb totes les facultats intelectuals intactes, lo qual ens fa preguntar: Ës necessari que els estats impossin una edat de jubilació a les persones amb talent?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada