La més elemental de les lògiques sembla dir que no. Però, el primer ministre xinés, Wen Jiabao, opina el contrari i creu que totes les presions que li han fet últimament alguns governs (EEUU, la UE, Brasil o Rúsia) no són més que intents per frenar el desenvolupament del país. No cal, doncs, espoerar que la seva moneda s'aprecii. Menys ara que apreciar la seva moneda podria semblar una claudicació, un signe de debilitat davant dels païssos que se la demanen.
Però, aquesta política té alguns inconvenients. Tant per la Xina com per a la resta del món. La Xina ha conegut aquest any un creixement excessiu del crédit i dels preus de la vivenda. També hi ha el perill de que es produeixin augment significatius dels preus i serveis en el contexte d'una economia sobrecalentada. El resultat final de tenir una moneda artificialment depreciada durant massa temps, a la llarga podria comportar el mateixos riscos que la política monetèria d'un país que manté els seus tipus d'interés massa baixos durant massa temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada